INICIATIVA
Campanes de Beget
AQUEST PATRIMONI SALVAT HISTÒRICAMENT PER LA DETERMINACIÓ DE VEÏNS I VEÏNES ÉS UN CONJUNT EXCEPCIONAL CONSERVAT INTACTE I AVUI PERMET RECUPERAR LA MEMÒRIA SONORA DEL POBLE
Els veïns de Beget recuperen els tocs tradicionals de campana del poble; en primer terme, l’Imanol Salvador i la Lorea Palacios tocant les campanes grans. Xavier Pallàs, de l’Escola de Campaners, toca les campanes petites.
Gràcies a la col·laboració de Xavier Pallàs, impulsor i coordinador de l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas «Llorenç Llongarriu», fem campanya per la reparació i manteniment de les campanes de Beget, recuperant el toc manual. Una tradició sonora que ha estat inscrita a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Ara, a Beget, l’Aleix Solé ha començat amb el toc d’Àngelus, que ja sona els dissabtes i diumenges a l’església de Sant Cristòfol (12 h).
Els veïns i veïnes demanem a les institucions l’atenció necessària per la reparació i manteniment de les campanes: la parròquia i el Bisbat (com a propietaris han de preservar el Bé Cultural d’Interès Nacional i permetre la visita pública), Patrimoni de la Generalitat de Catalunya (garant públic que l’església no es deteriori, no s’alteri indegudament i segueixi sent accessible) i l’Ajuntament de Camprodon (promoció turística i cultural).
ACTUALITZACIÓ DE LA INICIATIVA
30/8/2026
Avui ha sonat toc de difunts a les campanes de Beget, en memòria de Dolors Molas Puigmal, que ha mort als 80 anys. Alguns veïns s’han emocionat en sentir el toc inesperat, ha estat la seva forma d’assabentar-se de la trista notícia. Descansi en pau.
Els tocs de difunts és un dels àmbits més interessants de la tradició campanera. Aquests tocs varien segons el bisbat i, fins i tot, presenten variants pròpies a escala local.
15/8/2026
Avui, diada de l’Assumpció de la Mare de Déu, la Mare de Déu d’Agost, les campanes de Sant Cristòfol de Beget han sonat a glòria.
Des del mes de gener passat, l’Aleix ens regala cada cap de setmana el toc de l’Àngelus, un gest que ens reconnecta amb la memòria del poble i amb una manera d’entendre el temps i l’espiritualitat. Gràcies!
El toc de glòria és el volteig general i festiu de les campanes. És el so reservat per als moments més solemnes i joiosos, un so antic que, durant segles, ha anunciat les grans celebracions de la comunitat.
La Mare de Déu d’Agost és una festivitat religiosa i cultural important que commemora el moment en què la Mare de Déu va pujar al cel en cos i ànima al final de la seva vida terrenal. Vinculada al calendari agrari tradicional, no sembla haver tingut una celebració destacada a Beget, més enllà de la religiosa.
11/7/2026 A la reunió de la Junta de l’Associació de veïns “Divina Majestat” de Beget, es comenta la consulta efectuada a la Diputació de Girona per tal de poder accedir a una subvenció per la restauració del campanar i la necessitat de continuar les gestions amb altres institucions i amb el Bisbat, propietari de l’edifici.
Aquestes gestions donen continuïtat a la proposta que vam fer a l’assemblea de l’associació del 4 d’abril passat, que va ser ben acollida:
«L’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas, en col·laboració amb el Museu de Beget i amb l’autorització del mossèn, van evaluar l’estat del campanar de Beget i van ensenyar a fer alguns tocs de campanes. Han elaborat un informe del que caldria fer per retaurar l’estructura i per evitar que se segueixi deteriorant. Donat que existeixen subvencions per aquest tipus de tasques, proposa que l’Associació sol·liciti la restauració del campanar per així poder-ne sol·licitar. Relacionat amb això, demana també si s’està d’acord amb que se seguixi fent sonar les campanes els dissabtes i diumenges a l’hora de l’Angelus. No hi ha cap objecció par part de ningú i es considera acceptada la proposta.»
29/4/2026 El rector de Camprodon, Joan de Deu Ndizeye, que gestiona l’església de Sant Cristòfol de Beget, ens ànima en aquesta iniciativa:
«Molt content de que les campanes de Beget tinguin rellevència no només a Beget sinó també a la comarca. Jo estic disposat a totes iniciatives per promocionar i conservar aquest patrimoni. Tot el meu support per el que faci falta.»
Esperem poder unir totes les forces necessàries per conservar i donar vida al valuós patrimoni cultural de Beget!
23/4/2026 Un article sobre les campanes de Beget, escrit per Xavier Pallàs, ha estat publicat al número 37 (primavera-estiu 2026) de la revista Les Garrotxes. La trobareu a quioscos i llibreries, també podeu llegir l’article en el resum d’aquest número que ofereix l’editorial (pàg. 28-29 / 30), clicant aquí.
«Avui, les campanes de Beget encara són un testimoni de la història, la. tradició i la vida quotidiana del poble. No només recorden la valentia dels veïns que van protegir el seu patrimoni durant la Guerra Civil, sinó que també preserven els sons i rituals que han marcat generacions. Cada batallada ens recorda l’estima per un llegat que ha de continuar ressonant en el futur.»
24/3/2026 Després de sis anys al càrrec de l’església, l’Imanol Salvador comunica als veïns i veïnes que no será més el responsable de les claus. Tant de bo això no suposi la pèrdua d’un campaner o d’ocasions per al toc manual de campanes.
“He après molt durant aquest temps i he conegut gent meravellosa que m’ha ensenyat coses que mai oblidaré. He agafat molt de carinyo a la Majestat (he passat més hores amb el Crist que amb qualsevol altre veí o veïna de Beget) i sempre he procurat transmetre la importància i el valor del patrimoni que tenim a l’església de Beget i la sort que tenim de poder gaudir d’aquesta joia.”
Tal com ja vam fer el 2025 a l’assemblea de l’Associació de veïns, reiterarem a la propera, el dia 4 d’abril, que se sol·liciti a les entitats corresponents que el poble disposi d’un informador/a turístic/a, sense precarietats. Els horaris de visita i l’atenció als milers de visitants que arriben a Beget, especialment en períodes de vacances, ha de correspondre amb la rellevància patrimonial i cultural de Beget.
Informació sobre horaris d’obertura actuals: Oficina de Turisme de la Vall de Camprodon. Tel. (+34) 972 740 010. turisme@camprodon.cat .
28/2/2026 Xavier Pallàs ens envia un informe sobre les reparacions i el manteniment de les campanes, després de la seva visita del dia 26 de gener:
«Es tracta d’un campanar que val molt la pena restaurar, ja que ha conservat molts elements originals que, a diferència de la majoria, no es van malmetre durant la Guerra Civil.
A continuació, us detallo les intervencions que considero prioritàries:
1. Aspectes de seguretat
- Seria convenient que un arquitecte revisés el terra de fusta de la sala de campanes, en certifiqués l’estat i establís un aforament màxim.
- Instal·lar baranes als finestrals i a la boca de l’escala.
- Retirar elements en desús per millorar l’espai de toc (especialment mecanismes de toc automàtic antics).
2. Campanes grosses
- Netejar i tornar a greixar els saiols (coixinets).
- Revisar que els tirants i els eixos dels jous estiguin ben fixats. Tot i que aparentment es troben en bon estat, caldria la revisió d’un tècnic per determinar si és necessari substituir algun element de la ferramenta o reforçar punts concrets amb abraçadores.
- Aplicar un tractament d’hidratació de la fusta i producte antixilòfags.
- Col·locar i fixar correctament les palanques.
- Renovar les lligades dels batalls i incorporar cables de seguretat.
- Verificar que els topalls estiguin ben fixats i situats a l’alçada òptima.
3. Campanes petites
- Els jous es troben en força mal estat i caldria una restauració de la fusta.
- Fixar correctament tirants i eixos.
- Lligar els batalls i instal·lar cables de seguretat.
- Col·locar palanques per permetre el toc manual (vogar-les).
Finalment, la campana de 1730 (la més petita) està esquerdada i presenta una qualitat sonora molt deficient. Es podria valorar la realització d’una rèplica i la museïtzació de la peça original dins l’església o en un altre espai que considereu adient.
En cas que l’import total d’aquestes intervencions superi el vostre pressupost, em poso a la vostra disposició per ajudar-vos a prioritzar les actuacions o bé establir un pla d’execució per fases. D’aquesta manera, podríeu començar a posar el campanar en funcionament de manera progressiva, encara que no es puguin dur a terme totes les actuacions de manera immediata.»
26/1/2026 Xavier Pallàs ha vingut a Beget per estudiar l’estat de les campanes de l’església de Sant Cristòfol i ha ensenyat els tocs principals a alguns dels veïns. Un matí assolellat d´hivern, pujats a més de 20 metres d´alçada, dedicats a la recuperació del toc manual de campanes.
Abans havíem demanat permís al rector de Camprodon, Joan de Déu Ndizeye, i avisat als veïns i veïnes:
«Si demà dilluns, al matí, escolteu sonar les campanes de l’església, no us espanteu…»
És que a l’anterior visita de Xavier Pallàs a Beget, fa força anys, gairebé no havia pogut gravar el so de les campanes per la vehement defensa d’un veí, fent front l’intrús a l’església. No es va calmar una mica fins que van trucar per telèfon al rector.
13/9/2025 Fem una publicació al nostre compte d’Instagram @museudebeget, amb una proposta:
«Lloo Déu, crido el poble, ploro els difunts, allunyo la tempesta, dignifico les festes”. Aquesta és la inscripció, en llatí, que hi ha sobre una de les quatre campanes del campanar de Beget (S. X-XIII), la més jove, fosa el 1922. Avui ja no compleix les funcions que anunciava, perquè per fer-la sonar s’ha de vèncer el vertigen dels més de 22 m que té el campanar, pujant per l’escala de fusta a l’últim dels quatre pisos, però, sobretot, perquè no hi ha veïns i veïnes que toquin les campanes del poble, llevat d’improvisacions en dies especials. “Crist venç, Crist, regna. Del llamp i de la tempesta deslliureu-nos, Senyor”, diu la inscripció a l’altra campana petita, del 1730, la que té un escut amb un sol. No us vindria de gust tornar a escoltar els tocs tradicionals propis de cada ocasió?
Si us sona bé aquest paisatge sonor, no us perdeu «El llenguatge oblidat. Recuperant els tocs manuals de campanes de Catalunya«, visiteu la web de Escola de campaners o el seu Instagram . Atents, veureu a la seva web l’inici del Curs de Campaners 2025-2026 i les places ja són gairebé plenes!
Les dues campanes grans son de bronze, foses per Esteve Calsa, d’Olot, del 1644 (sembla dedicada a la Majestat) i del 1645 (sembla dedicada a Sant Cristòfol). Ara es poden tocar des de la base del campanar, mitjançant llargues cordes, encara que el 1985 es va instal·lar un rellotge electrònic de la casa Fabra de Girona, que fa molts anys està en desús.
Dalt del cor, a l’interior de l’església, també hi ha un “trillo” o carrilló, una de les campanetes del qual pot ser del segle XIV, segons va escriure Joan Domènech Moner.
@xavier_pallas, campanòleg i director de l’Escola de Campaners, ens diu: “El vostre campanar és realment interessant i, tot i que necessita una posada a punt, es troba força ben preservat.” Voluntaris perquè les campanes de Beget tornin a sonar?«
6/9/2025 Intentem la inscripció al curs 2025-2026 de l’Escola de campaners. Els objectius del curs, amb una part teòrica i una part pràctica en diversos campanars, són:
·Aprendre a tocar manualment les campanes amb les diferents tècniques tradicionals catalanes: fer batallades, tritllo, vogar, asseure, repics amb quatre campanes (mans i peus), cadira de campaner.
·Aprendre a interpretar diferents tocs de campana: Tocs civils (foc, sometent, toc de mal temps), toc d’oració, toc de missa, toc de bateig, toc de festa, repics solemnes, toc de difunts.
·Conèixer la campana com a element d’interès patrimonial, artístic, musical i etnològic.
·Adquirir nocions sobre el manteniment de les campanes i seguretat en els campanars
Ja hi havia més inscrits dels que esperàvem i només podíem inscriure’ns separant les sessions pràctiques en divendres i dissabte. Semblava difícil anar-hi dos dies seguits a la Vall d’en Bas. Alguns som jubilats, però els més joves han obert negocis a Beget i potser millor que algun faci el curs complet, amb previsió, l’any que ve.
23/6/2025 Amb ocasió d’un acte religiós a l’església de Sant Cristòfol, Mercè Nadal demana al mossèn tocar les campanes i suggereix la idea que tornin a sonar al poble. Li agrada especialment escoltar el toc d’Àngelus, a les 12 h.
Comentem que aquest és l’any del 150è aniversari de la mort de Jean-Franços Millet (1814–1875), pintor de “L’Àngelus”. El títol del quadre evoca les pauses per a la introspecció i la pregària al llarg de la jornada, marcades pels tocs de campana (Museu d’Orsay, 1857-1859. Oli sobre llenç, 55.5 x 66 cm).
.jpg)
15/3/2025 Estrena del documental «El llenguatge oblidat. Recuperant els tocs manuals de campanes de Catalunya» al Centre de Cultura i Natura Can Trona, a la Vall d’en Bas. Ara podeu veure el documental, gratis, a a la plataforma 3Cat.
«Antigament, el so de les campanes era omnipresent i constituïa un dels elements més importants del paisatge sonor dels nostres pobles. Cada esdeveniment tenia un toc propi, fàcilment reconegut per tothom. L’aparició de nous mitjans de comunicació, però, ha fet que hagin quedat relegades a un segon pla. L’Escola de Campaners de la Vall treballa per preservar i recuperar aquest valuós patrimoni.
Fitxa tècnica:
35 minuts
Direcció: Alex Mas Alcoberro
Guió: Xavier Pallàs Mariani
Dron: Delfí Roca Valls
Foto fixa: Marc Hernández Quer
Postproducció de so i masterització: Marc Abad Vilella
Disseny gràfic: Fran Martin Duran
Fotos d’arxiu: Josep M. Clariana, Campaners de Mataró»
6/7/1998 La darrera campanera de Beget va ser la Maria Vila Sauquet, que va succeir el seu marit Martí Coll i Sunyer. Xavi Pallàs ha escrit sobre els tocs concrets que feia, ens explica:
«L’any 1985, Joan Tintó va dur a terme una recerca etnològica sobre els tocs de campana i els campaners, avui consultable a la Fonoteca de Catalunya. Aquesta recerca el va portar fins a Beget, on va entrevistar la Maria Vila Sauquet. La Maria i el seu marit, en Martí Coll Sunyer, feia més de trenta anys que feien de campaners. Cada dia –a trenc d’alba, al migdia i al capvespre– tocaven a oració fent tres sèries de tres batallades amb la campana grossa i després vogaven la mitjana.»
Al seu article a la revista Les Garrotxes, núm. 37, descriu altres tocs que el Martí i la Maria feien en dies festius,missa, rosari, bateigs, morts, tempesta o incendi.
27/7/1988 Comiat al campaner de Beget, Martí Coll i Sunyer ( 1907 –1988). Va ser el campaner de Beget durant molts anys i a la seva mort el va succeir la seva muller, Maria Vila Sauquet.
Amb ocasió de l‘òbit, el seu gendre, historiador i autor d’ una monografia del poble garrotxí, li va dedicar un poema que va constituir el text del recordatoridel qual el reproduïm:
«Campaner de Beget: Ja no sents ganas
de fer el tritlleig festiu amb braç segur:
Avui estan ploroses les campanes.
Han de tocar per tu.
Escolta-les amb l‘ànima serena
de la cresta més alta del serrat.
Aixeca el vol i passa la carena.
T’espera la Divina Majestat.»
Joan Domènech
1981 S’inicia el projecte de restauració dee l’església de Beget, per part del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Calalunya, amb l’arquitecte Jordi Planadecursach Mir.
Els treballs van ser de consolidació, conservació estructural, sobretot la teulada, i la reparació d’elements arquitectònics del temple, entre ells el suport de les campanes. Es van substituir i reforçar alguns dels cabirons de fusta i altres elements del campanar. Els treballs es van donar per finalitzats el 1999.
Imatges: plànols del projecte de restauració de la Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectonic.
3/8/1936 El diari francès Le Matin publicava:
«El matí del 30 de juliol, quatre delegats de Sant Joan les Fonts es dirigiren a Beget per incendiar l’església. Davant l’actitud hostil de la població sencera, van haver de renunciar al seu projecte i recular el camí. Van tornar més tard en nombre de setze: no van ser gaire més afortunats en el seu propòsit, ja que la població va prendre les armes, amenaçant d’utilitzar-les.»
Feia pocs dies que havia esclatat la Guerra Civil i la majoria d’esglésies de Catalunya eren saquejades i incendiades pels comitès revolucionaris. A Beget, però, la gent no estava disposada a deixar perdre el seu patrimoni. El dia abans, encapçalats per l’alcalde Josep Duñach, havien amagat la famosa Majestat i havien segellat la porta de l’església. A més, per fer creure que el temple ja havia estat assaltat, van cremar davant mateix els bancs i altres objectes de poc valor. Així, amb tot el poble preparat, van plantar cara als qui venien disposats a destruir aquell tresor del romànic. S’ha parlat molt de com els begetins van salvar l’edifici de l’església, la Majestat, els retaules i les pintures o els objectes litúrgics. Una gesta extraordinària que fins i tot va despertar l’interès de la premsa internacional. Però potser ha passat més desapercebut que també van aconseguir preservar un altre element patrimonial fonamental: les campanes.
Texte i retall aportat per Xavier Pallàs.
1-31/12/1918 Així estava el campanar de Beget el 1918. El porxo que protegia la portalada i el tapiat del campanar es van suprimir després de la restauració de la dècada de 1960. La restauració anterior important va ser el 1787.
Fotos realitzades per Valentí Fargnoli Iannetta al mes de desembre de 1918. Fons de la Diputació de Girona. INSPAI. Diputació de Girona. Autor a domini públic.
