El poble de Beget està situat a 541 metres d’altitud, a la confluència del riu Beget amb la riera provinent de Can França o torrent dels Trulls.
Es té constància documental de l’existència del topònim de Beget des de l’any 959, si bé l’actual nucli de població es va originar després de la reconquesta. L’any 1013, el monestir de Sant Pere de Camprodon hi va construir una església. Era un municipi independent fins al 1969 quan va passar a ser adscrit a Camprodon i a la comarca del Ripollès.
El nucli de Beget és format per tres sectors o barris, separats per la riera de Beget i per la riera de Can França o torrent dels Trulls i connectats per dos ponts. Es pot apreciar clarament la seva formació, el seu creixement i les relativament poques transformacions sofertes.
En el barri del nord-oest, que és el més antic, destaca l’església de Sant Cristòfol a la plaça de Miquel Oliva o plaça de l’Església. Es tracta d’una edificació romànica del segle XII i també declarada bé cultural d’interès nacional. La part més antiga de l’església és el campanar, amb elements més arcaics que la resta de l’obra. L’església és d’una sola nau, amb un absis semicircular ornat amb arcuacions llombardes.
Al segon barri s’hi arriba per un pont, dit de Beget. Cal remarcar la plaça Major, en la cruïlla del camí de França amb el de la Font i la torre del rellotge.
Al tercer barri, construït en els segles XVIII i XIX, s’hi accedeix pel pont Petit. Aquest sector se situa en una posició més elevada i es va formar, probablement, a l’entorn de Can Navarró i Can Costa (construïts sobre la roca).
Pel que fa als habitatges, estan construïts amb murs de maçoneria de pedra que fins als anys vuitanta estaven majoritàriament arrebossats amb morter de calç. Entre el segle XVIII i mitjan segle XIX apareixen les balconades, ràfecs de fusta i baranes de ferro. Els brancals i les llindes de portes i finestres són de pedra picada o de fusta, mentre que les cobertes són de teula àrab.
Les característiques geogràfiques i climàtiques peculiars del nucli de Beget fan que aquest gaudeixi, a més, d’una gran riquesa paisatgística i natural.
